ELS MOBLES DEL COR DE LA PARRÒQUIA

05-5-esglesia-1916-cor

Al fons fotogràfic de l’Espai Sant Martí tenim aquesta imatge que datem al 1916 i que ens mostra una sèrie d’elements actualment desapareguts del cor de la nostra parròquia. Segurament tot el que era de fusta desapareix a l’any 1936 en que es crema juntament amb el retaule barroc i l’orgue.

El cor, que en el nostre temple està situat al damunt del cancell d’entrada, serveix per a poder executar els cants litúrgics necessaris per als oficis religiosos. A la fotografia s’aprecia el faristol, el cadirat amb l’escó principal i la roda de campanes o carilló, dels qual no en queda res als nostres dies.

Al centre trobem el faristol que és un moble o pupitre que serveix per col·locar oberts els llibres de cant gregorià, segurament manuscrits, i permetre als cantants poder seguir la lletra i la música dels cants. Evidentment que eren llibres suficientment grans. La llum natural que entra pel vitrall construït al 1902 representa un gran ajut per la lectura dels cantorals. Tot i això la llum que entrava per l’antic ull de bou devia ser suficient.

Tenim constància per les Notes de Mossèn Mas que amb data de 3 d’abril de 1618, els jurats de Teià i el mestre de llibres de cor de Vic, Joan Espinosa, signaren un contracte per a la confecció de tres llibres de cor per al servei del culte del temple al preu de 105 lliures. Aquests llibres, desapareguts, es devien guardar durant molts anys a dins d’aquest faristol.

El cadirat no presenta gaire interès, a excepció del l’escó principal, que estava destinar a la persona de més nivell del cor.

A la paret del darrere s’hi aprecia una roda de campanes. Algunes persones majors del poble en havien parlat de l’existència d’un carilló i aquí el podem veure.

Finalment podem veure com era abans el vitrall que actualment representa el quatre evangelistes

Voldríem acabar aquest escrit amb la sentencia de Sant Agustí: “Cantar és pregar dues vegades”.