LA LLUM DEL CIRI ENCÉS

20200411_171914_001

Quan vaig començar a pintar el ciri d’aquest any, encara no havia començat la crisi del coronavirus a casa nostra però sí a la Xina. Encara era lluny, no ens afectava. El Glòria va colpejar el nostre territori, potser si que el canvi climàtic el tenim a tocar, però com renunciar a viatjar? A consumir allò que tant ens agrada…? La guerra de Síria i totes les guerres silenciades seguien sent la causa de milers de morts i desplaçats i el Mediterrani més que mai, convertit en una immensa fosa comuna. I Europa dient prou! que no en vinguin més, i els joves desemparats als carrers, i nosaltres mirant cap una altra banda. Els essers humans hem anat massa enllà en creure’ns que els recursos i el creixement eren il·limitats, el patró diner regeix les nostres vides. I la natura, en la forma d’un virus, ens ha dit prou.

Quan vaig començar a pintar el ciri pensava en aquest mar d’on ha sorgit la vida i on enterrem la vida de dones homes i infants i on enterrem la vida amb les nostres deixalles i amb la nostra contaminació. I vaig començar a omplir aquest mar de la paraula PAU. Pau escrita amb caràcters i idiomes diferents. Pau en el sentit més ampli i generós del terme. Pau en l’idioma universal del Jesús de l’Evangeli. En acomiadar-se dels seus deixebles, Jesús els diu: “La pau us deixo, la meva pau us dono” Les paraules mai tenen el mateix significat per a tots. Pau és no només absència de conflictes bèl·lics, no és només arribar a acords. La pau de Jesús és allò que va més enllà del nostre raonament, és la bogeria de l’AMOR incondicional. Aquesta és la pau que si la sabem viure pot guarir el nostre planeta.

Aquests dies de confinament els vivim amb esperit comunitari i de solidaritat. Ens ha tocat a nosaltres. Emmalaltim nosaltres, es moren els nostres. M’agradaria que aquest ciri ens recordés tot l’any que som comunitat universal, que la terra és la casa comuna, que som responsables del benestar dels que no son estrictament els meus. Les petites figuretes que surten de la foscor del mar, som els d’aquí i els de més enllà, amb els braços alçats tots cerquem la seguretat, el confort, la pau. Potser molts no ho saben però al fons del seu cor el que cerquen és la bogeria de l’AMOR. La llum del ciri encès.

Mima Sant

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s