El més bell rostre de l’Església

Durant aquest mes de novembre i enmig d’un complicat escenari generat per la pandèmia, ens trobarem amb dos fites importants: la festa del patró de la parròquia, sant Martí de Tours i la beatificació d’un jove del Maresme, Joan Roig i Diggle. Es tracta de la figura singular de dos batejats, com nosaltres, que ens són molt familiars i que han merescut la digna admiració dels fidels a través de l’aprovació de l’Església. Aquestes dues dates significatives del nostre calendari de creients, m’han fet pensar en l’exhortació apostòlica “Alegreu-vos-en i celebreu-ho”, sobre la crida a la santedat en el món actual. Es tracta d’un document que ens pot  haver passat totalment desapercebut, enmig de la tempesta mediàtica d’altres intervencions i documents papals.

El que m’ha semblat molt interessant d’aquest document, és la clara disposició del papa Francesc, per motivar-nos envers la santedat. Fa una presentació del més bell rostre de l’Església, d’una manera: propera, atractiva,  moderna i per molt que ens pugui sorprendre, dirigida -valentment- a cadascú de nosaltres. Aquest valuós document vessa d’idees pràctiques i algunes conviccions agosarades. “Per reconèixer quina és aquesta paraula que el Senyor vol dir a través d’un sant, no cal entretenir-se en els detalls, perquè allí també pot haver-hi errors i caigudes. No tot el que diu un sant és plenament fidel a l’Evangeli, no tot el que fa és autèntic o perfecte. El que cal contemplar és el conjunt de la seva vida, el seu camí sencer de santificació, aquesta figura que reflecteix quelcom de Jesucrist i que resulta quan un aconsegueix de compondre el sentit de la totalitat de la seva persona”.

Si aquesta invitació a la santedat, la portem a la nostra consideració personal i la meditem pausadament, les preguntes surten a borbolls: Realment em sento cridat a la santedat en la meva vida de cada dia? Me n’alegro i celebro en mi, aquesta empenta evangelitzadora de la santedat? Quins subtils enemics de la santedat malformen la meva identitat de cristià? Quins recursos aprofito per enfortir aquest anhel de santedat, quan hi ha circumstàncies que ens aclaparen? Releguem el lliurament pastoral o el compromís en el món a un lloc secundari, com si fossin distraccions en el camí de la santificació? Demanem a sant Martí, a Joan Roig i a la Verge Maria, santa entre els sants, que ens ajudin a encoratjar-nos els uns als altres en aquest projecte únic i irrepetible de la santedat.

Mn. Esteve Espín Cifuentes