APRENDRE A ESPERAR

Tots nosaltres hauriem d’aprendre a esperar pacientment el Senyor. Conrear una actitud habitual d’espera confiada en Aquell que fou vist a la terra i convisqué amb els homes. Alhora, preparar-nos sáviament per aquella darrera vinguda de Déu, al final del temps, en glòria i majestat. I també, sobretot, distinguir el camí de la seva vinguda, ara, reconeixent-lo en la realitat immediata i dolorosa que estem passant. El temps litúrgic de l’Advent és una ocasió privilegiada per a preparar-nos, espiritualment, en aquest sentit: reconèixer Jesús en el passat històric, en el futur escatològic i en el present de cada dia.

Malauradament, vivim inmersos en un ambient dominat per les presses, el desànim interior, el desassossec del pessimisme. El papa Benet XVI a l’encíclica “Spes salvi” ens deia: “El creient necessita saber esperar suportant pacientment les proves per poder «aconseguir el que Déu ha promès» (…) L’espera de Déu característica d’Israel: el seu perseverar en la fidelitat a Déu basant-se en la certesa de l’Aliança, enmig d’un món que contradiu Déu (…). En el Nou Testament, aquesta espera de Déu, aquest estar de part de Déu, pren un nou significat: Déu s’ha manifestat en Crist. Ens ha comunicat ja la «substància» de les realitats futures i, d’aquesta manera, l’espera de Déu adquireix una nova certesa. S’esperen les realitats futures a partir d’un present ja lliurat. És l’espera, davant la presència de Crist, amb Crist present, que el seu cos es completi, amb vista a la seva arribada definitiva”.

Desitjo, a la meva pregària, que aquestes quatre setmanes d’Advent i la festa insubstituible de Nadal, ens ajudin a tots, a deixar que el nostre petit microcosmos personal, estigui obert a Déu, opti sempre per Ell, l’escolleixi una i altra vegada, sense defalliments ni dubtes. Que la Sagrada Família i sant Esteve, advocacions tan íntimament lligades al context nadalenc, ens ajudin a aprofitar totes les ocasions que se’ns presentin ( també la malaltia inesperada o la pandèmia persistent ) per saber esperar la manifestació d’un Déu que comparteix la seva vida poderosa amb les nostres fragilitats.

Mn. Esteve Espín Cifuentes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s