CONSTRUIR LA PAU ÉS UN ART

Realment el món actual necessita pau. Hi ha una crispació a l’ambient, sorprenentment, notòria. A l’àmbit invisible de la intimitat de moltes persones s’estan produint veritables conflictes. A les famílies, al treball i la mateixa comunitat creient, tenim dubtes sobre el que cal fer davant dels problemes que ens envolten. Però, malgrat la magnitud del repte difícil pel qual estem passant, hem de procurar afavorir tot el que fomenti la serenor, la unitat, l’amistat social, el treball conjunt.

El papa Francesc al·ludeix en això, quan diu: No és fàcil construir aquesta pau evangèlica que no exclou ningú sinó que integra també els qui són poc o molt estranys, les persones difícils i complicades, els qui reclamen atenció, els qui són diferents, els qui estan molt colpits per la vida, els qui tenen altres interessos. És dur i demana una gran amplitud de ment i de cor, ja que no es tracta d’un <<consens d’escriptori o una efímera pau per a una minoria feliç>>, ni d’un projecte <<d’uns pocs per a uns pocs>>. Tampoc no pretén ignorar o dissimular els conflictes, sinó <<acceptar de sofrir el conflicte, resoldre’l i transfomar-lo en l’anella d’un nou procés>>. Es tracta de ser artesans de la pau, perquè construir la pau és un art que demana serenitat, creativitat, sensibilitat i destresa”. ( Exhort. Ap. Gaudete et exsultate, 89 )

Aquest mes d’octubre celebrarem la festa de Sant Francesc d’Assís, el sant que va sembrar fraternitat per tot arreu. Demanen-li que ens ajudi a evitar tota forma d’agressió. Que aprenguem a acollir la veritable pau en el nostre interior i mirar de viure en harmonia amb tothom. Que arribem a ésser, realment, el germà de tots i veritables constructors de pau.

Mn. Esteve Espín Cifuentes