LA PIRÀMIDE INVERTIDA

Vam participar com a parròquia a la “Trobada Diocesana de Dinamitzadors Sinodals” (5-2-22). Va ser una experiència força enriquidora. Vam compartir molts aspectes d’aquest caminar junts, que ens demana l’Església. En acabar, se’ns va suggerir expressar en veu alta, allò que a cadascú ens havia impressionat més. Jo, com a capellà, vaig demanar el micròfon i vaig dir que m’havia colpit molt la imatge de la piràmide invertida, que el Papa Francesc ha fet servir en alguna ocasió, per a referir-se a la necessitat que tenim els ministres de ser humils servidors.

Va ser en un Discurs al 50è Aniversari de la Institució del Sínode de Bisbes, on va afirmar: “La sinodalitat, com a dimensió constitutiva de l’Església, ens ofereix el marc interpretatiu més adequat per comprendre el mateix ministeri jeràrquic (…)(A l’interior de l’Església) ningú no pot ser <<elevat>> per sobre dels altres. Al contrari, a l’Església cal que algun <<s’abaixi>> per posar-se al servei dels germans al llarg del camí (…) en aquesta Església, com en una piràmide invertida, el cim es troba per sota de la base . Per això els qui exerceixen l’autoritat es diuen “ministres”: perquè, segons el significat originari de la paraula, són els més petits de tots.”

A mig mes d’abril celebrarem la Setmana Santa. El Mestre ens rentarà els peus i ens demanarà fer-ho també entre nosaltres. Què Ell ens ajudi a caminar junts i mantenir una escolta recíproca on cadascú aprengui a donar-se de veritat als altres i assumir que l’única autoritat és l’autoritat del servei i l’únic poder és el poder de la creu.

Mn. Esteve Espín Cifuentes

HORES DE SANG

La progressiva acumulació de notícies negatives que s’han produït amb la crisi sociosanitària del coronavirus, arriba a un punt d’extremada gravetat amb la dramàtica invasió a Ucraïna. L’esclat destructiu de la violència fraticida entre països molt propers a nosaltres, ens ha agafat desprevinguts, sense arribar a ser conscients dels nous problemes que una guerra d’aquest tipus amaga. Tots estem vivint hores amargues i hem de treballar per una pau cristiana, justa, duradora i res partidista.

La Verge de Vladímir (en ucraïnès, Вишгородская икона Божьей Матери) és una icona de principis del segle XII, el més antic d’origen bizantí i un dels més célebres i venerats d’aquelles terres. El 1131, aquesta icona va ser traslladada de Constantinoble (Bizancio) a Kíev. La manera de presentar la Mare de Déu porta el nom de “la Mare de Déu de la compassió”.

Demanem a la Mare de Déu de la Tendresa, especialment venerada entre els nostres germans ortodoxes, que sapiguem viure el perdó i la reconciliació que Europa i el món tan necessiten. Que el seu formidable patrimoni de cultura, de fe i de germanor, en Crist la nostra Pau, no quedi reduït a cendres.

Mn. Esteve Espín Cifuentes