VIURE EL CRISTIANISME

Tot començant un nou curs, crec que és important aturar-nos a pensar com vivim -realment- el nostre cristianisme. Valorar, amb sinceritat, si les nostres pràctiques cristianes (a casa, amb la família, en el treball, a l’església, quan ens quedem sols, etc.) s’han convertit en accions rutinàries, sense una veritable vitalitat interior, amb una influència mínima en la vida que ens envolta. La situació general del món sembla patir un combinat històric que converteix el moment actual en la mare de totes les crisis (tal com llegia, no fa gaire, en un article periodístic); per això, hem de sentir que la nostra vida és capaç de revitalitzar-se gràcies a la fe. No quedar absents i marginats dels grans reptes que ens afecten a tots, com si la nostra creença religiosa fos només una peça de museu.

La nostra comunitat cristiana no pot deixar-se envellir per la falta de creativitat, compromís, audàcia i esperit renovador. Es pot dir que psicològicament, moltes persones de la nostra societat, agonitzen en estat pal·liatiu, abatudes i deprimides pel cansament, per la desesperança, per la falta d’ideals. Però, la nostra fe en Crist ha de ser transformadora i als primers que ha de salvar i ressuscitar, és a nosaltres mateixos. No podem viure arrossegant uns costums pietosos que no influeixen suggerentment en tota la nostra vida real, amb els seus conflictes i realitats més complexes. El filòsof danès Sören Kierkegaard, va lluitar valerosament per recuperar una experiència religiosa que fós intensa, valuosa, capaç d’incidir decisivament en el conjunt de la vida. D’ell és aquest pensament: “L’heroisme cristià, molt rar, per cert, consisteix que un s’atreveixi a ser ell mateix, un home individu, aquest particular home concret, només davant de Déu, només en la immensitat d’aquest esforç i responsabilitat”.

Demano a la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la Diòcesi de Barcelona a la qual pertanyem i que celebrarem el dissabte 24 d’aquest mes, que intercedeixi per a nosaltres com a cristians de Teià. Que ens ajudi a viure el nostre cristianisme, gràcies a una fe realment viva, que revitalitzi tot el nostre ésser amb un nou ardor.

Mn. Esteve Espín Cifuentes