SETMANA SANTA A TEIÀ

La pandèmia també hi ha influït en la vida litúrgica de l’Església i les normes i directrius contingudes en els llibres litúrgics, concebudes per a temps normals, no són enterament aplicables en temps excepcionals de crisi com aquests. De cara a les celebracions de la Setmana Santa i del Tridu Pasqual, en aquest any 2021, que per segona vegada es desenvolupen aquestes circumstàncies difícils, la nostra Parròquia de Sant Martí de Teià, es proposa tenir molt present les següents recomanacions:

  • Sempre que sigui possible, des d’un discerniment responsable que ha de fer cada fidel, es recomana la participació presencial a la celebració, formant part activa de l’assemblea.
  • Aquells fidels que, per raó d’edat, malaltia, o de prudència sanitària, no puguin participar presencialment a les celebracions, que les segueixin pels mitjans de comunicació.
  • En totes les celebracions s’hauran de respectar les normes emanades de les autoritats sanitàries en la lluita contra el virus: l’aforament dels temples, les recomanacions sanitàries i higièniques per fer dels llocs de culte espais sans i segurs, l’ús de la màscara , disponibilitat de gel hidroalcohòlic, distància social, ventilació dels espais, etc.
  • S’han de preparar amb molt de compte les celebracions, acollint de bon grat les indicacions per adaptar-les a aquest temps de pandèmia.
  • El cant no està prohibit, sempre que no hi hagi alguna indicació expressa de les autoritàries sanitàries i es faci amb les mesures de precaució adequades -ús de mascareta en tot moment i distància de seguretat entre les persones.
  • S’ha d’evitar la distribució de subsidis per al cant en suport de paper, o qualsevol tipus de fulletó explicatiu de la celebració, pel risc que comporten davant d’un possible contagi.
  • S’ha de preparar als fidels per rebre la comunió de manera segura i ordenada, procurant que aquest gest central de la celebració es faci de la millor manera possible.
  • Per al bé dels fidels, en el cas que els aforaments permesos en les esglésies siguin un greu problema per a la participació, el Bisbe diocesà pot autoritzar que es facin diverses celebracions en el mateix temple en hores successives, sempre que això es faci veritablement per utilitat dels fidels i en circumstàncies de real necessitat.
  • El Diumenge de Rams els fidels romandran en els seus llocs i es farà la benedicció i la proclamació de l’evangeli amb localització, dins de l’església, en el qual els fidels puguin veure el ritu. S’utilitzarà la forma més simple i es recomana participar el dissabte a la tarda, a la vigília de Rams, per evitar aglomeracions.
  • El Dijous Sant hi haura la processó i la reserva del Santíssim Sagrament per a l’adoració i la comunió a l’endemà. Es facilitarà, en la mesura del possible, que els fidels puguin dedicar un temps d’adoració, respectant sempre els horaris de restricció de la lliure circulació dels ciutadans.
  • El Divendres Sant en la pregària universal s’utilitzarà el formulari: “Per qui pateixen en temps de pandèmia:

Preguem també per tots els que pateixen les conseqüències de la pandèmia actual: perquè Déu Pare concedeixi la salut als malalts, fortalesa a el personal sanitari, consol a les famílies i la salvació a totes les víctimes que han mort. Oració en silenci. Déu totpoderós i etern, singular protector en la malaltia humana, mira compassiu l’aflicció dels teus fills que pateixen aquesta pandèmia; alleuja el dolor dels malalts, dóna força als que els cuiden, acull en la teva pau als que han mort i, mentre dura aquesta tribulació, fes que tothom pugui trobar alleugeriment en la vostra misericòrdia. Per Jesucrist, el nostre Senyor. R. Amén. “

  • El Divendres Sant en el moment de l’adoració de la creu el celebrant ho farà amb una genuflexió o una inclinació profunda. La resta de l’assemblea ho farà per mitjà d’una genuflexió o inclinació profunda quan la creu sigui mostrada, i ho faran cada un sense moure del seu lloc. Es podria convidar, també, a tots els participants a la litúrgia a que facin un moment d’oració, en silenci, mentre es contempla la creu. S’evitarà, en qualsevol cas, la processó dels fidels en aquest moment de la celebració.
  •  A la Vetlla Pasqual el “començament de la vigília o lluerna” es pot fer a l’entrada de el temple. El celebrant principal haurà d’estar acompanyat per un nombre limitat de persones, mentre tots els fidels es mantindran en els seus llocs. Es beneeix el foc, es fan els ritus de preparació i s’encén el ciri tal com indica el Missal. El sacerdot, mantenint la distància de seguretat, fa la processó pel passadís central i es canten les tres invocacions “Llum de Crist”. No és recomanable repartir entre els fidels les veles i que les vagin encenent del ciri i després passin la llum uns als altres.
  • A la Vetlla Pasqual, per raons de brevetat pot escurçar-se el nombre de les lectures, però s’ha de procurar donar-li la rellevància adequada a aquest moment de la celebració. En cap cas, menys de quatre lectures.
  • A la Vetlla Pasqual, la “Litúrgia baptismal” es celebra tal com ve indicada en el Missal. La presència de l’assemblea aconsella no ometre el ritu de l’aspersió després de la renovació de les promeses baptismals. Preneu-vos la precaució, però, d’evitar el contacte amb l’aigua que es va a beneir quan aquesta es prepari, i que el sacerdot s’higienitizi les mans amb gel hidroalcohòlic abans de l’aspersió.

Esperant que aquestes orientacions siguin acollides de bon grat, seguim resant per la fi de la pandèmia, pels difunts, els malalts i les seves famílies, i per tots els que dediquen el seu esforç a pal·liar les conseqüències d’aquesta crisi que estem vivint, esperant que la celebració dels dies de la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor siguin una autèntica trobada amb Ell, que enforteixi la fe, esperança i caritat de tots els fidels.

ELS 40 DIES DE QUARESMA

Durant la Quaresma els cristians ens preparem per renovar la nostra pròpia participació en el misteri de Crist mort i ressuscitat. Són quaranta dies que van del Dimecres de Cendra al migdia del Dijous Sant. És un temps molt oportú per intensificar el nostre desig sincer i concret de conversió. A la Parròquia de Sant Martí de Teià, us volem ajudar a expressar aquest esperit penitencial de la Quaresma amb diferents propostes celebratives i amb l’ajuda als més necessitats portades a terme, com a comunitat cristiana, a través de Càritas Parroquial.

AVISOS:

  • El Dimecres de Cendra  d’aquest any  serà el 17 de febrer i la missa amb la impossició de la cendra a les 19:00 hores.
  • El Dimecres de Cendra ( 17 de febrer ), començament de Quaresma i el Divendres Sant ( 2 d’abril ), memòria de la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, són dies de dejuni i abstinència.
  • Tots els divendres de Quaresma són també dies d’abstinència, la qual consisteix a no prendre carn, segons l’antiga pràctica del poble cristià. A més, és aconsellable que, per tal de manifestar l’esperit de penitència propi de la Quaresma, els fidels es privin de despeses supèrflues.
  • La llei de l’abstinència obliga els qui hagin complert 14 anys. La del dejuni, tots els majors d’edat fins que hagin complert els 59 anys.
  • Cada divendres de Quaresma a les 19:00 hores celebrarem el pietós exercici del Viacrucis, que recorda les escenes claus de la Passió i Mort de Jesucrist.
  • El 28 de març celebrarem el Diumenge de Rams en la Passió del Senyor i la Benedicció popular de rams ( abans de la missa de les 12:00 )
  • Es dona la impossibilitat, enguany, de celebrar les tradicionals processons tant en el temps de Quaresma, de Setmana Santa i de Pasqua, pels motius sanitaris actuals, atesa la pandèmia de la COVID-19. Si canviessin les actuals circumstàncies, amb una millora de les dades sanitàries, i igualment ho fessin les disposicions de les autoritats corresponents, es podria reconsiderar la possibilitat de celebrar les processons.

7 diumenges de sant Josep

Per preparar la festa de sant Josep que se celebra el 19 de març hi ha diverses devocions populars i oracions. Una d’elles són els set diumenges de sant Josep. Sembla que la celebració de la seva festa el 19 de març va ser adoptada pels franciscans el 1399, seguit pels dominics una mica després. El Papa Pius IX, atenent peticions d’arreu del món, va declarar a Sant Josep com a patró universal de l’Església el 8 desembre de 1870. Una d’aquestes pràctiques de pietat popular que actualment ajuda a molts cristians són els set diumenges de sant Josep.

Precisament el diumenge 31-I-2021, començarà aquest costum per preparar la festa de Sant Josep. Els que vulgueu ens trobarem a l’església a les 11:30 del diumenge 31, per pregar junts les oracions pròpies d’aquesta devoció. Es tracta de dedicar els set diumenges anteriors recordant i pregant amb els principals goigs i dolors de la vida de Sant Josep. En concret, va ser el Papa Gregori XVI qui va fomentar la devoció dels set diumenges de Sant Josep, concedint moltes indulgències; però S.S. Pius IX els va donar actualitat perenne amb el seu desig que s’acudís a sant Josep, per alleujar la llavors aflictiva situació de l’Església universal.

Nosaltres a la parròquia hem engegat una campanya per a la restauració de la capella i l’escultura de Sant Josep. Volem sumar-nos a l’Any Especial que el papa Francesc ens ha invitat a viure a tots, entorn de la figura d’aquest sant. Donada la situació greu que estem patint amb motiu de la pandèmia, vigilarem molt que el pressupost de la restauració sigui moderat. Us animem a col·laborar a tots, perquè sigui la majoria possible dels feligresos i feligreses els que ens hi impliquem en aquest projecte. Estareu degudament informats de com evoluciona tot!

Comissió Sant Josep Teià ( CSJT )

LA PAU INTERIOR

sagrat cor jesús, retocat

En aquesta etapa que estem vivint de desconfinament i tornada a la normalitat, es preveuen tot tipus de mides de control i prudència per a sortir eficaçment d’aquesta greu situació. Nosaltres, també planifiquem, com actuarem i qué desitgem, durant aquesta nova perspectiva que se’ns presenta, condicionada per indicadors de salut pública i evolució de dades. Però, és important no oblidar que “sense Ell  no podem fer res” ( Jn. 15,5 ). A més de les imprescindibles  recomanacions sanitàries, aprofitem també la valuosa norma de seguretat  de la nostra fe. En aquest nucli essencial, hauriem de trobar la pau interior que necessitem, per enfrontar-nos amb maduresa a totes les dificultats.

La pau de Crist que asserena i vigoritza l’ànima d’un creient és una força interior insubstituïble. En el conjunt de la nostra vida, no podem quedar-nos -exclusivament- en mesures de prevenció externa. A l’interior d’un cor humà pot mantenir-se una dura lluita que no veiem. Un senzill cant de les celebracions litúrgiques pot ser una font ideal per a la meditació cristiana sobre aquest tema: “Que la pau ens acompanyi/per camins de veritat/Tots els jorns de nostra vida,/ pau de Crist ressuscitat./ Cors oberts a l’esperança/d’una nova creació/oferim la pau als homes/ com a signe de l’amor.”

Aquest mes de juny està ple de festes de la nostra fe d’una profunda intensitat: Jesucrist, gran sacerdot per sempre; la Santíssima Trinitat; Corpus Christi; el Sagrat Cor de Jesús; el Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria i alguns sants molt significatius. Aprofitem aquestes celebracions de la nostra religiositat, per vetllar i fer crèixer la pau interior. Demano a l’Esperit Sant, que quan s’esvalota la nostra ànima, l’ambient familiar, les relacions en el treball, , la convivència en la societat, ens ajudi a recuperar el fruit diví de l’equilibri, la serenitat i la calma dintre del nostre cor.

                                                                                                   Mn.Esteve Espín Cifuentes

BENEDICCIÓ DEL TERME

benedicció del terma, teià

En plena Setmana Santa i immersos en la situació d’emergència sanitària per la pandèmia, a la parròquia, vam pendre la decisió de beneir el terme municipal des de l’exterior de la torre campanar. Ho vam fer el Dijous Sant, acabada la missa i abans de la reserva amb el Santíssim. Arribats a dalt de la torre, el primer que vaig fer és agenollar-me uns deu minuts, en silenci i pregant per tantes situacions extremes com s’estan patint. Posat dempeus, vaig començar a beneir el terme pels quatre punts cardinals. Ho vaig fer de tot cor i amb un sentiment de plena sinceritat i concentració.

Molts de vosaltres, ens heu fet arribar -expressament- la vostra satisfacció i agraïment per aquest testimoni de fe i esperança. Realment ha estat un signe molt significatiu, immersos com estem, en aquest clima d’inquietut general. La iniciativa va sortir d’alguns laics que em van insistir per fer-ho, malgrat les reticències inicials. Us deixem amb el vídeo, que gràcies a un de vosaltres, hem pogut incorporar en aquest article.

 

MIDES DE PREVENCIÓ A L’ESGLÉSIA

iglesia-coronavirus-misa

Des de la Conferència Episcopal Espanyola a data de 29 d’abril de 2020, ens han  arribat unes Mides de prevenció per a la celebració del culte públic, en els temples catòlics, durant les diferents fases de recuperació de la normalitat en temps de pandèmia. 

La Comunitat Cristiana de la Parròquia de Sant Martí de Teià, les tindrem molt en compte, per a la seva correcta aplicació entre nosaltres.

IMG-20200429-WA0000

Fase 0: Mantenim la situació actual. Culte sense poble. Atenció religiosa personalitzada posant especial atenció als que han perdut èssers estimats.

Fase 1: Es permet l’assistència grupal als temples, però no massiva, sense superar el terç de l’aforament, amb eucaristies dominicals i diàries. Es manté la preferència a l’acompanyament de les famílies en dol.

Fase 2: Es restableixen els serveis ordinaris i grupals de l’acció pastoral amb els criteris organitzatius i sanitaris -meitat de l’aforament, higiene, distància- i mides que es refereixen a continuació.

Fase 3: Vida pastoral ordinària que tingui en compte les mides necessàries fins que s’hagi arribat a una solució mèdica de la malaltia.

—————————–

Es recomenable tenit molt en compte les “disposicions de caràcter general :

  • Es prorroga la dispensa del precepte dominical.                                                        
  • És recomanable que les persones grans, malaltes o en situació de risc no surtin del seu domicili per anar al temple.                                                                        
  • Cal donar la comunió a la mà. Caldrà evitar tot contacte entre les mans del qui distribueix la comunió i les mans del fidel que la rebi.                                             
  • Cal que les persones que distribueixen la comunió durant leucaristia, es desinfectin les mans abans i després de distribuirla.                                                           
  • Cal en tot i per tot mantenir la màxima prudència, prevenció i responsabilitat, ja que el virus continua actiu i una gran potència de contagi.                                                                                                                                     
  • Es convida als preveres i fidels laïcs a que, en la mesura de les seves possibilitats, duguin a terme una aportació mensual per tal de col·laborar amb alguna d’aquestes institucions: Càritas, Arquebisbat o alguna altra institució dEsglésia o civil que estigui treballant activament per apaivagar les conseqüències daquesta crisi econòmica o a la vostra mateixa parròquia si ho creieu necessari.                                                                                                                    
  • S’anima a cada parròquia a que, en el moment convenient, pugui celebrar funerals pels vostres fidels que han mort durant aquesta pandèmia.

LA BELLESA DE RESAR EL ROSARI

GettyImages-479276482

Us adjuntem la Carta del Papa Francesc a tots els fidels per al mes de maig de 2020, sobre la bellesa de resar el rosari. Estem en temps difícils i accelerats. Dedicar temps a pregar serenament, pot semblar un objectiu impossible. I més difícil encara, si ens proposen de fer-ho en grup, en família. Descatalogat art de la pregària cristiana, ens pot semblar, agafar ara els comptes d’un rosari i anar, conscientment, meditant  els misteris de la vida de Jesús, mentre es preguen les oracions bàsiques del Parenostre i l’Avemaria.

Carta del Papa Francesc a tots els fidels i Oracions per al mes de maig 2020 – català

LA LLUM DEL CIRI ENCÉS

20200411_171914_001

Quan vaig començar a pintar el ciri d’aquest any, encara no havia començat la crisi del coronavirus a casa nostra però sí a la Xina. Encara era lluny, no ens afectava. El Glòria va colpejar el nostre territori, potser si que el canvi climàtic el tenim a tocar, però com renunciar a viatjar? A consumir allò que tant ens agrada…? La guerra de Síria i totes les guerres silenciades seguien sent la causa de milers de morts i desplaçats i el Mediterrani més que mai, convertit en una immensa fosa comuna. I Europa dient prou! que no en vinguin més, i els joves desemparats als carrers, i nosaltres mirant cap una altra banda. Els essers humans hem anat massa enllà en creure’ns que els recursos i el creixement eren il·limitats, el patró diner regeix les nostres vides. I la natura, en la forma d’un virus, ens ha dit prou.

Quan vaig començar a pintar el ciri pensava en aquest mar d’on ha sorgit la vida i on enterrem la vida de dones homes i infants i on enterrem la vida amb les nostres deixalles i amb la nostra contaminació. I vaig començar a omplir aquest mar de la paraula PAU. Pau escrita amb caràcters i idiomes diferents. Pau en el sentit més ampli i generós del terme. Pau en l’idioma universal del Jesús de l’Evangeli. En acomiadar-se dels seus deixebles, Jesús els diu: “La pau us deixo, la meva pau us dono” Les paraules mai tenen el mateix significat per a tots. Pau és no només absència de conflictes bèl·lics, no és només arribar a acords. La pau de Jesús és allò que va més enllà del nostre raonament, és la bogeria de l’AMOR incondicional. Aquesta és la pau que si la sabem viure pot guarir el nostre planeta.

Aquests dies de confinament els vivim amb esperit comunitari i de solidaritat. Ens ha tocat a nosaltres. Emmalaltim nosaltres, es moren els nostres. M’agradaria que aquest ciri ens recordés tot l’any que som comunitat universal, que la terra és la casa comuna, que som responsables del benestar dels que no son estrictament els meus. Les petites figuretes que surten de la foscor del mar, som els d’aquí i els de més enllà, amb els braços alçats tots cerquem la seguretat, el confort, la pau. Potser molts no ho saben però al fons del seu cor el que cerquen és la bogeria de l’AMOR. La llum del ciri encès.

Mima Sant