LA PAU INTERIOR

sagrat cor jesús, retocat

En aquesta etapa que estem vivint de desconfinament i tornada a la normalitat, es preveuen tot tipus de mides de control i prudència per a sortir eficaçment d’aquesta greu situació. Nosaltres, també planifiquem, com actuarem i qué desitgem, durant aquesta nova perspectiva que se’ns presenta, condicionada per indicadors de salut pública i evolució de dades. Però, és important no oblidar que “sense Ell  no podem fer res” ( Jn. 15,5 ). A més de les imprescindibles  recomanacions sanitàries, aprofitem també la valuosa norma de seguretat  de la nostra fe. En aquest nucli essencial, hauriem de trobar la pau interior que necessitem, per enfrontar-nos amb maduresa a totes les dificultats.

La pau de Crist que asserena i vigoritza l’ànima d’un creient és una força interior insubstituïble. En el conjunt de la nostra vida, no podem quedar-nos -exclusivament- en mesures de prevenció externa. A l’interior d’un cor humà pot mantenir-se una dura lluita que no veiem. Un senzill cant de les celebracions litúrgiques pot ser una font ideal per a la meditació cristiana sobre aquest tema: “Que la pau ens acompanyi/per camins de veritat/Tots els jorns de nostra vida,/ pau de Crist ressuscitat./ Cors oberts a l’esperança/d’una nova creació/oferim la pau als homes/ com a signe de l’amor.”

Aquest mes de juny està ple de festes de la nostra fe d’una profunda intensitat: Jesucrist, gran sacerdot per sempre; la Santíssima Trinitat; Corpus Christi; el Sagrat Cor de Jesús; el Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria i alguns sants molt significatius. Aprofitem aquestes celebracions de la nostra religiositat, per vetllar i fer crèixer la pau interior. Demano a l’Esperit Sant, que quan s’esvalota la nostra ànima, l’ambient familiar, les relacions en el treball, , la convivència en la societat, ens ajudi a recuperar el fruit diví de l’equilibri, la serenitat i la calma dintre del nostre cor.

                                                                                                   Mn.Esteve Espín Cifuentes

BENEDICCIÓ DEL TERME

benedicció del terma, teià

En plena Setmana Santa i immersos en la situació d’emergència sanitària per la pandèmia, a la parròquia, vam pendre la decisió de beneir el terme municipal des de l’exterior de la torre campanar. Ho vam fer el Dijous Sant, acabada la missa i abans de la reserva amb el Santíssim. Arribats a dalt de la torre, el primer que vaig fer és agenollar-me uns deu minuts, en silenci i pregant per tantes situacions extremes com s’estan patint. Posat dempeus, vaig començar a beneir el terme pels quatre punts cardinals. Ho vaig fer de tot cor i amb un sentiment de plena sinceritat i concentració.

Molts de vosaltres, ens heu fet arribar -expressament- la vostra satisfacció i agraïment per aquest testimoni de fe i esperança. Realment ha estat un signe molt significatiu, immersos com estem, en aquest clima d’inquietut general. La iniciativa va sortir d’alguns laics que em van insistir per fer-ho, malgrat les reticències inicials. Us deixem amb el vídeo, que gràcies a un de vosaltres, hem pogut incorporar en aquest article.

 

MIDES DE PREVENCIÓ A L’ESGLÉSIA

iglesia-coronavirus-misa

Des de la Conferència Episcopal Espanyola a data de 29 d’abril de 2020, ens han  arribat unes Mides de prevenció per a la celebració del culte públic, en els temples catòlics, durant les diferents fases de recuperació de la normalitat en temps de pandèmia. 

La Comunitat Cristiana de la Parròquia de Sant Martí de Teià, les tindrem molt en compte, per a la seva correcta aplicació entre nosaltres.

IMG-20200429-WA0000

Fase 0: Mantenim la situació actual. Culte sense poble. Atenció religiosa personalitzada posant especial atenció als que han perdut èssers estimats.

Fase 1: Es permet l’assistència grupal als temples, però no massiva, sense superar el terç de l’aforament, amb eucaristies dominicals i diàries. Es manté la preferència a l’acompanyament de les famílies en dol.

Fase 2: Es restableixen els serveis ordinaris i grupals de l’acció pastoral amb els criteris organitzatius i sanitaris -meitat de l’aforament, higiene, distància- i mides que es refereixen a continuació.

Fase 3: Vida pastoral ordinària que tingui en compte les mides necessàries fins que s’hagi arribat a una solució mèdica de la malaltia.

—————————–

Es recomenable tenit molt en compte les “disposicions de caràcter general :

  • Es prorroga la dispensa del precepte dominical.                                                        
  • És recomanable que les persones grans, malaltes o en situació de risc no surtin del seu domicili per anar al temple.                                                                        
  • Cal donar la comunió a la mà. Caldrà evitar tot contacte entre les mans del qui distribueix la comunió i les mans del fidel que la rebi.                                             
  • Cal que les persones que distribueixen la comunió durant leucaristia, es desinfectin les mans abans i després de distribuirla.                                                           
  • Cal en tot i per tot mantenir la màxima prudència, prevenció i responsabilitat, ja que el virus continua actiu i una gran potència de contagi.                                                                                                                                     
  • Es convida als preveres i fidels laïcs a que, en la mesura de les seves possibilitats, duguin a terme una aportació mensual per tal de col·laborar amb alguna d’aquestes institucions: Càritas, Arquebisbat o alguna altra institució dEsglésia o civil que estigui treballant activament per apaivagar les conseqüències daquesta crisi econòmica o a la vostra mateixa parròquia si ho creieu necessari.                                                                                                                    
  • S’anima a cada parròquia a que, en el moment convenient, pugui celebrar funerals pels vostres fidels que han mort durant aquesta pandèmia.

LA BELLESA DE RESAR EL ROSARI

GettyImages-479276482

Us adjuntem la Carta del Papa Francesc a tots els fidels per al mes de maig de 2020, sobre la bellesa de resar el rosari. Estem en temps difícils i accelerats. Dedicar temps a pregar serenament, pot semblar un objectiu impossible. I més difícil encara, si ens proposen de fer-ho en grup, en família. Descatalogat art de la pregària cristiana, ens pot semblar, agafar ara els comptes d’un rosari i anar, conscientment, meditant  els misteris de la vida de Jesús, mentre es preguen les oracions bàsiques del Parenostre i l’Avemaria.

Carta del Papa Francesc a tots els fidels i Oracions per al mes de maig 2020 – català

LA LLUM DEL CIRI ENCÉS

20200411_171914_001

Quan vaig començar a pintar el ciri d’aquest any, encara no havia començat la crisi del coronavirus a casa nostra però sí a la Xina. Encara era lluny, no ens afectava. El Glòria va colpejar el nostre territori, potser si que el canvi climàtic el tenim a tocar, però com renunciar a viatjar? A consumir allò que tant ens agrada…? La guerra de Síria i totes les guerres silenciades seguien sent la causa de milers de morts i desplaçats i el Mediterrani més que mai, convertit en una immensa fosa comuna. I Europa dient prou! que no en vinguin més, i els joves desemparats als carrers, i nosaltres mirant cap una altra banda. Els essers humans hem anat massa enllà en creure’ns que els recursos i el creixement eren il·limitats, el patró diner regeix les nostres vides. I la natura, en la forma d’un virus, ens ha dit prou.

Quan vaig començar a pintar el ciri pensava en aquest mar d’on ha sorgit la vida i on enterrem la vida de dones homes i infants i on enterrem la vida amb les nostres deixalles i amb la nostra contaminació. I vaig començar a omplir aquest mar de la paraula PAU. Pau escrita amb caràcters i idiomes diferents. Pau en el sentit més ampli i generós del terme. Pau en l’idioma universal del Jesús de l’Evangeli. En acomiadar-se dels seus deixebles, Jesús els diu: “La pau us deixo, la meva pau us dono” Les paraules mai tenen el mateix significat per a tots. Pau és no només absència de conflictes bèl·lics, no és només arribar a acords. La pau de Jesús és allò que va més enllà del nostre raonament, és la bogeria de l’AMOR incondicional. Aquesta és la pau que si la sabem viure pot guarir el nostre planeta.

Aquests dies de confinament els vivim amb esperit comunitari i de solidaritat. Ens ha tocat a nosaltres. Emmalaltim nosaltres, es moren els nostres. M’agradaria que aquest ciri ens recordés tot l’any que som comunitat universal, que la terra és la casa comuna, que som responsables del benestar dels que no son estrictament els meus. Les petites figuretes que surten de la foscor del mar, som els d’aquí i els de més enllà, amb els braços alçats tots cerquem la seguretat, el confort, la pau. Potser molts no ho saben però al fons del seu cor el que cerquen és la bogeria de l’AMOR. La llum del ciri encès.

Mima Sant

 

 

 

 

BENEDICCIÓ DEL TERME

benedicció del terma, teià

En plena Setmana Santa i immersos en la situació d’emergència sanitària per la pandèmia, a la parròquia, vam pendre la decisió de beneir el terme municipal des de l’exterior de la torre campanar. Ho vam fer el Dijous Sant, acabada la missa i abans de la reserva amb el Santíssim. Arribats a dalt de la torre, el primer que vaig fer és agenollar-me uns deu minuts, en silenci i pregant per tantes situacions extremes com s’estan patint. Posat dempeus, vaig començar a beneir el terme pels quatre punts cardinals. Ho vaig fer de tot cor i amb un sentiment de plena sinceritat i concentració.

Molts de vosaltres, ens heu fet arribar -expressament- la vostra satisfacció i agraïment per aquest testimoni de fe i esperança. Realment ha estat un signe molt significatiu, immersos com estem, en aquest clima d’inquietut general. La iniciativa va sortir d’alguns laics que em van insistir per fer-ho, malgrat les reticències inicials. Us deixem la direcció de Yotube on podreu visualitzar, amb l’etiqueta Benedicció del terme de Teià, aquest testimoni gràfic: https://youtu.be/qUUSKINeXZk

LA FORÇA DEL SILENCI

Michael-Angelo-Wallpaper-18

Estem immersos encara en aquesta emergència dolorosa de la pandèmia i el riu misteriós de la vida segueix el seu curs. El gran relleu mediàtic i vivencial d’aquesta extraordinària crisi, està provocant un enorme cabal d’informacions, opinions, crítiques i reaccions personals molt variades. També qualsevol de nosaltres s’ha pogut veure interpel.lat per aquest vertiginós allau de veus i situacions extremes. Molts de nosaltres, ens hem sentit profundament necessitats de Déu i  hem volgut escoltar una resposta des de la fe, optant per la força del silenci en la pregària. Sempre m’ha agradat aquel versicle del llibre de les Lamentacions que diu: “És bo esperar en silenci la salvació del Senyor” ( Lm 2,10 )

 El silenci és un art subtil que no és fàcil de practicar. Conèixer com treure fruit d’ell és important, perquè podem obtenir una fortalesa, que ens és molt necessària en moments de confusió i enrenou espirituals com aquests. “El silenci fa que creixi el nostre respecte envers nosaltres i envers  els altres; i ens predisposa també a acceptar el misteri del temps, de la història i el misteri de l’ eternitat” (…) “Tenim necessitat d’aquella veu que, escoltada en el silenci, ens anima, ens sosté, ens  permeti comprendre fins i tot el perquè de tantes realitats o, almenys, ens permeti comprendre com hem de viure honestament i amb tota fermesa en situacions difícils” ( Mons. Carlo Maria Martini ).

El mes de maig és el temps que tradicionalment vinculem a la Verge Maria. En els moments decisius de la seva vida, medita el que li está passant i s’ho guarda, silenciosament, dintre seu. Ella pot ajudar-nos a fer del silenci, l’esperança d’un fruit madur. En aquests cinquanta dies que celebrem l’alegria de la Pasqua de Resurrecció, tindrem -també- la solemnitat de l’Ascensió del Senyor.  Demanem a la Mare de Jesucrist, que ascendeix al cel, que aprenguem d’Ella a experimentar amb saviesa, la força del silenci, entre tants interrogants que se’ns presenten!

Mn. Esteve Espín Cifuentes

 

ELS MOBLES DEL COR DE LA PARRÒQUIA

05-5-esglesia-1916-cor

Al fons fotogràfic de l’Espai Sant Martí tenim aquesta imatge que datem al 1916 i que ens mostra una sèrie d’elements actualment desapareguts del cor de la nostra parròquia. Segurament tot el que era de fusta desapareix a l’any 1936 en que es crema juntament amb el retaule barroc i l’orgue.

El cor, que en el nostre temple està situat al damunt del cancell d’entrada, serveix per a poder executar els cants litúrgics necessaris per als oficis religiosos. A la fotografia s’aprecia el faristol, el cadirat amb l’escó principal i la roda de campanes o carilló, dels qual no en queda res als nostres dies.

Al centre trobem el faristol que és un moble o pupitre que serveix per col·locar oberts els llibres de cant gregorià, segurament manuscrits, i permetre als cantants poder seguir la lletra i la música dels cants. Evidentment que eren llibres suficientment grans. La llum natural que entra pel vitrall construït al 1902 representa un gran ajut per la lectura dels cantorals. Tot i això la llum que entrava per l’antic ull de bou devia ser suficient.

Tenim constància per les Notes de Mossèn Mas que amb data de 3 d’abril de 1618, els jurats de Teià i el mestre de llibres de cor de Vic, Joan Espinosa, signaren un contracte per a la confecció de tres llibres de cor per al servei del culte del temple al preu de 105 lliures. Aquests llibres, desapareguts, es devien guardar durant molts anys a dins d’aquest faristol.

El cadirat no presenta gaire interès, a excepció del l’escó principal, que estava destinar a la persona de més nivell del cor.

A la paret del darrere s’hi aprecia una roda de campanes. Algunes persones majors del poble en havien parlat de l’existència d’un carilló i aquí el podem veure.

Finalment podem veure com era abans el vitrall que actualment representa el quatre evangelistes

Voldríem acabar aquest escrit amb la sentencia de Sant Agustí: “Cantar és pregar dues vegades”.