Tots nosaltres hauriem d’aprendre a esperar pacientment el Senyor. Conrear una actitud habitual d’espera confiada en Aquell que fou vist a la terra i convisqué amb els homes. Alhora, preparar-nos sáviament per aquella darrera vinguda de Déu, al final del temps, en glòria i majestat. I també, sobretot, distinguir el camí de la seva vinguda, ara, reconeixent-lo en la realitat immediata i dolorosa que estem passant. El temps litúrgic de l’Advent és una ocasió privilegiada per a preparar-nos, espiritualment, en aquest sentit: reconèixer Jesús en el passat històric, en el futur escatològic i en el present de cada dia.
Malauradament, vivim inmersos en un ambient dominat per les presses, el desànim interior, el desassossec del pessimisme. El papa Benet XVI a l’encíclica “Spes salvi” ens deia: “El creient necessita saber esperar suportant pacientment les proves per poder «aconseguir el que Déu ha promès» (…) L’espera de Déu característica d’Israel: el seu perseverar en la fidelitat a Déu basant-se en la certesa de l’Aliança, enmig d’un món que contradiu Déu (…). En el Nou Testament, aquesta espera de Déu, aquest estar de part de Déu, pren un nou significat: Déu s’ha manifestat en Crist. Ens ha comunicat ja la «substància» de les realitats futures i, d’aquesta manera, l’espera de Déu adquireix una nova certesa. S’esperen les realitats futures a partir d’un present ja lliurat. És l’espera, davant la presència de Crist, amb Crist present, que el seu cos es completi, amb vista a la seva arribada definitiva”.
Desitjo, a la meva pregària, que aquestes quatre setmanes d’Advent i la festa insubstituible de Nadal, ens ajudin a tots, a deixar que el nostre petit microcosmos personal, estigui obert a Déu, opti sempre per Ell, l’escolleixi una i altra vegada, sense defalliments ni dubtes. Que la Sagrada Família i sant Esteve, advocacions tan íntimament lligades al context nadalenc, ens ajudin a aprofitar totes les ocasions que se’ns presentin ( també la malaltia inesperada o la pandèmia persistent ) per saber esperar la manifestació d’un Déu que comparteix la seva vida poderosa amb les nostres fragilitats.
Mn. Esteve Espín Cifuentes
